Cinabri
Material tòxic
El cinabri té una llarga i confusa historia. S´ ha fet servir des de la prehistoria com a pigment. També per aprofitar el mercuri, a Almadén des de 400 A.C.. En la edat mitja el feien servir els alquimistes. A Xina era molt apreciat com a material per el.laborar petits objectes. Més actualment s´ ha tallat a Italia. Les mines d´ Almadén han estat les més importants del món.
| Composició | Sulfur de Mercuri HgS | Sistema cristal.lí | Trigonal |
| Duresa | 2 – 21/2 | Densitat | 8 – 8,2 |
| I. Refracció | 2,905 – 3,256 | Birefringència | 0,360 |
| Pleocroisme | – | Fluorescència | |
| Exfoliació | perfecta | I. Dispersió | baix |
| Fractura | desigual | Ratlla | escarlata |
| Absorció: no determinable | |||
- El seu nom es prové del grec kinnabari = vermelló. Es de color vermell. Rarament es presenta amb cristalls que són romboèdrics, trapezoèdrics. Normalment son agregats granulats, massius.
- El seu color s´altera per efecte de la llum.
- Es translúcid. Té brillantor adamantina en les cares dels cristalls.
- Localitats: a tot el món: Alemania, Italia, Iogoslàvia, USA, Russia, Xina; A Espanya n´hi ha a varies localitats però la localitat més important a nivell mundial és a Almadén (Ciudad Real).
- Tractaments: no coneguts.
- Usos gemmològics: El cinabri massiu es treballa en caboixó i en carving. El transparent es faceta per gemma de col.lecció.
- Hi ha un quars tenyit de manera natural pel cinabri, el qual és molt preuat a Xina com a amulet, s´anomena Sang de gall; a USA també hi ha aquesta varietat i s´anomena Miricquita.
