Gemmes de la Peninsula Ibèrica


Al començar a tallar gemmes ens vam adonar que hi havia material gemmològic a la península Ibèrica que no s´utilitzava però que tenia totes les qualitats, perquè es pogués fer servir com a gemma; vam començar tallant esfalerita i variscita, i poc a poc el nombre de minerals tallables es va anar ampliant; paral.lelament ens vàrem assabentar que hi havia hagut una tradició lapidària i un ús del material de la península Ibèrica des de la prehistòria.

Tot plegat ens va anar agradant i a part del valor estètic del material gemmològic en si, els components culturals, històrics i antropològics ens van donar un valor afegit i això ens va fer ampliar el camp d´estudi del material usat des d’antic; en veure el tema molt interessant i en no haver-hi cap estudi complert, ni en teoria ni en la pràctica, ens va fer decidir a iniciar el treball de búsqueda, identificació i proves de lapidació de tot el material de la Península Ibèrica, treball que presentem aquí al Museu de ciències naturals.

Tal i com es pot comprovar mirant l´exposició, hi ha una gran varietat de gemmes, algunes d´una alta qualitat estètica i d´altres que són resultat d´experimentació sobre materials que en gemmologia tenen un ús restringit. Els criteris utilitzats per la selecció de materials gemmològics són:

1. Materials d´un indubtable interès cultural i antropològic, usats des de la prehistòria tals com serpentina, variscita, sílex, esteatita, materials orgànics,etc.

serpentina costabona cab

Serpentina del Costabona

2. Materials gemmològics àmpliament reconeguts pel seu ús en joieria o ornamentació com el topazi, l`ametista, l´aiguamarina, granats, etc

aiguamarina.400

Aiguamarina de Pereña

3. Materials descrits a la literatura gemmològica com a pedres de col.lecció com la dolomita, cuprita, aragonito, siderita etc.

aragonito verd cab

Aragonito de León

4. Materials experimentals que no tenim constància que s´hagin lapidat mai com la vonsenita, inesita, aerinita, etc. Alguns amb grans resultats, altres amb resultats més dubtosos. Uns quants d´aquests materials han resultat ser gemmes amb molt d´interès per part de col.leccionistes ja que són materials escassos i que no es troben fàcilment com la cobalto.calcita, aerinita, esfalerita, inesita, piromorfita, natroalunita, etc.

inesita569p

Inesita de Gualba (Montseny)

5. Altres materials amb els quals s’han fet proves de lapidació i que no s´exposen perquè, tot i haver-hi material a la Península, no s´han aconseguit mostres de tamany suficient o de prou qualitat com l´axinita, scheellita, zircó, etc; altres materials no s´han treballat degut a la seva alta fragilitat com el sofre, la sal gemma, etc.

6. Aquest és un treball obert degut a la gran varietat de materials gemmològics i a la variació de colors, textures, etc, de cadascun d´ells. Estem segurs que cada poble, comarca i comunitat té una sèrie de materials que treballats de manera adequada poden donar resultats interessants.

Cerca del material: Recollida i selecció del material. Molt del material gemmològic del que s´han tallat les gemmes exposades, ha estat recollit per nosaltres mateixos en diferents viatges o excursions arreu de la Península Ibèrica: Mallorquines, Costabona, Costa d´Almeria, Santander, Córdoba, etc. Altres materials ens han estat donats per diferents col.leccionistes o institucions. Finalment s´han comprat a diferents proveïdors i a diferents fires de la Península: Expominer, Feria de la Unión, Fira de St. Celoni, etc.

La talla: Totes les gemmes de l´exposició han estat tallades per en Josep Mª Serrano i la Montse Bagué, intentant mostrar alhora els diferents tipus de materials i el màxim nombre de tipus de talla possibles: cabuixons, facetats i llaurats.

Tractaments: Les gemmes, moltes vegades reben tractaments de molts tipus: tenyits, escalfaments, impregnacions, radiacions, etc.. Totes les gemmes de l´exposició, sense excepció, són naturals i sense cap tipus de tractament.

Tècnica. Tècniques emprades per la talla de gemmes. Per la talla de les gemmes de l´exposició s´han usat mètodes molt variats: a mà, amb caboixonera i amb el sistema tradicional de facetar que s´usava a Barcelona: invenció i divisor. I també màquines d´alta precisió quant a fer els angles i la distribució de les facetes. Pel que fa al disseny de les talles, s´ha usat el sistema tradicional de dibuix i també programes informàtics de disseny assistit per ordenador, especialitzats en talla de gemmes.

AJUDA I PRECEDENTS d’aquest treball de materials amb interès gemmològic de la península Ibèrica: Sr. Robert Celades, Sr. Garcia-Guinea, Sr. Jaume Serrate.

Desplaça cap amunt